Insomni

Les nits són llargues al campus. Comencen a les 16:30 i acaben quan un se'n va a dormir. Últimament, a casa meva acaven a les 2, 3 o 4 de la nit. No se perquè però no hi ha manera d'agafar el son, de tancar els ulls i deixar reposar el meu còs. Deu ser que com que durant el dia no em canso massa, a la nit aquest encara té ganes de donar guerra i demana, a base de donar infinites voltes sota el nòrdic, més activitat. Ahir va ser una d'aquestes nits interminables, però no es va fer tan pesada. A la 1:30 feia la primera incursió als llençols, que vaig abortar a les 2:50 cansat de tenir es ulls oberts i no veure res. Amb la idea al cap que si omplia l'estómag potser la digestió m'ajudaria a agafar el son, vaig baixar a la cuina per buidar la nevera.

Quina va ser la meva sorpres quan en obrir la porta m'hi trobo al turc, l'austríac i un amic d'aquest últim que nhja vingut de visita. S'havien fotut una ampolla de rom i una quantitat a determinar de vi calent amb espècies (disculpeu-me, però no recordo el nom en alemàn). M'agafo un iogurt i el que quedava d'un pà de pesic i se sorprenen de la meva acció. I que coi hi foten ells a les 3 de la matinada d'un diumenge a la cuina? Bé, encara no faig la últrima cullerada al iogurt, el Chris - l'austríac - m'ofereix una cervesa i, posat que la meva son no dona senyals de vida, accepto gratament. Després de la primera sempre hi ha una segona i després d'aquesta encara queda temps perque m'omplin el got amb les seves pròpies cerveses un parell de vegades. S'ha de tenir en compte que aquí les llaunes són format pinta, és a dir de 600ml. La conversa, molt entretinguda,está amenitzada per música turca que el Bora ens ofereix sota les nostres peticions. Inclús s'arranca a ballar durant uns breus segons un ball regional, això si, amb la movilitat que la hora i els litres de cervesa li permeten.

Les quatre i mitja tocades i decideixo pujar a l'habitació, declinant incomtables vegades l'oferiment d'una "última" cervesa. Em poso sota el nòrdic de nou i impensablement, al meu cos encara li resta energia per tenir-me donant voltes una horeta més. Avui a les 8.15 ja era d'empeus per anar quatre horetes a classe. Les he passat putes.

Halloween in Bristol

La nit del 31 d’Octubre és la nit del morts, una nit en que se suposa que les tenebres surten a fer una volteta per la terra. Bé, jo i 25 persones més vam decidir llogar un bus i fer una volteta per Bristol.

A l’anada semblava que fóssim en una excursió de d’institut; només faltava el disc de Camela. Alguns ja duien les banyes posades i els tridents no paraven d’increpar a aquells que gosessin dormir. En arribar a l’hostal tots vam quedar summament encantats amb l’emplaçament del mateix. L’hostal s’aixecava just a la vora del moll flotant, una mena d’entrada que el riu feia al centre de la ciutat, i a l’altra riba hi havia la zona de pubs i discoteques. Vam arribar vora les 10 de la nit, hora punta nocturna al regne unit pel que sembla, i des de l’altre cantó del canal celebraven la nostra arribada entre pintes de cervesa. Un sopar ràpid a base de sandvitxos i unes quantes pintes a la cuina de l’hostal van servir de preludi per travessar el pont que ens separava de la gresca. La majoria de nosaltres era espanyol, fet que empenyia a la resta de la gent a arribar tard a tot arreu. Sens dubte el nostre caràcter és el més marcat i això fa que resulti senzill, sense buscar-ho, fer que la gent segueixi els nostres horaris. De la festa de divendres, què he de dir? Doncs com qualsevol altra. Moltes mosses, que al regne unit la proporció és mes ajustada, i molt alcohol. Un parell de companys ens van fer més entretinguda la nit, donada la quantitat desmesurada d’alcohol en sang que duien.

L’endemà vam visitar la ciutat. Resulta difícil, per no dir impossible, posar d’acord a 25 persones i a mesura que transcorria el dia s’anaven formant grupets. La ciutat no és massa gran, però té de tot i un cert encant. A destacar un parc que s’alça al mig de la mateixa. És comparable, pel terreny, al parc de Puigterrà – només fots que pujar- , però incomparable en quant a grandària i bellesa. A dalt de tot s’aixeca una torres des d’on es contempla tota la ciutat. Per dinar, pollastre amb patates al forn i a la tarda una bona migdiada, que la nit anterior només havia durat quatre hores. Era 31 d’Octubre i tocava disfressar-se i fer gresca. Més cervesses a la cuina de l’hostal i durant el camí a la discoteca, aquest cop més llunyana. Francament, sempre m’ho acabo passant millor durant el trajecte que al destí quan es tracta de sortir de festa. Vacil·lar a les angleses reporta una gran satisfacció. El carrer era ple de diablesses, zombies i gatetes. A la discoteca molta gresca. Tots nosaltres anàvem disfressats, ni que tan sols fos guarnint unes banyes o antenes al cap, però tot era trasnferible. Jo vaig entrar amb banyes, capa i trident de diable i vaig acabar sortint amb unes orelles de gateta, que vaig bescanviar per unes altres banyes al carrer. Rebentats, els més agosarats encara vam tenir temps de fer una última cervesa a la cuina.

L’endemà vam anar a fer un cop d’ull a un pont als afores de la ciutat. Una caminada de 40 minutets fins a l’indret en qüestió va ajudar a fer passar la ressaca, pels que en tiguessin – jo ja l’havia patit el dia anterior. A destacar el tracte que ens van oferir en un kebab; no m’havien tractat tan malament en la vida. Érem un grupet de cinc espanyols i en acabat li vam agrair a la nostra manera el servei prestat: poca gent havia d’haver pogut entrar aquella mateixa tarda, després de nosaltres, entre la merda del terra.

A les quatre cap a Cranfiels de nou. Aquest cop, però, el viatge no va tenir resa veure amb l’anada. De les 25 persones, 20 dormien. Entre els 5 capullos que no ho van fer, m’hi trobava jo, que ja sabeu que d’haver dormit llavors no ho hagués pogut fer a la nit. Bristol em deixa un gran sabor de boca i qui sap si hi acabo tornant. Avui hi ha hagut una fira d’empreses al campus i sembla ser que la majoria de grans empreses aeronàutiques del país estan ubicades allà, entre elles Airbus.