Les nits són llargues al campus. Comencen a les 16:30 i acaben quan un se'n va a dormir. Últimament, a casa meva acaven a les 2, 3 o 4 de la nit. No se perquè però no hi ha manera d'agafar el son, de tancar els ulls i deixar reposar el meu còs. Deu ser que com que durant el dia no em canso massa, a la nit aquest encara té ganes de donar guerra i demana, a base de donar infinites voltes sota el nòrdic, més activitat. Ahir va ser una d'aquestes nits interminables, però no es va fer tan pesada. A la 1:30 feia la primera incursió als llençols, que vaig abortar a les 2:50 cansat de tenir es ulls oberts i no veure res. Amb la idea al cap que si omplia l'estómag potser la digestió m'ajudaria a agafar el son, vaig baixar a la cuina per buidar la nevera.
Quina va ser la meva sorpres quan en obrir la porta m'hi trobo al turc, l'austríac i un amic d'aquest últim que nhja vingut de visita. S'havien fotut una ampolla de rom i una quantitat a determinar de vi calent amb espècies (disculpeu-me, però no recordo el nom en alemàn). M'agafo un iogurt i el que quedava d'un pà de pesic i se sorprenen de la meva acció. I que coi hi foten ells a les 3 de la matinada d'un diumenge a la cuina? Bé, encara no faig la últrima cullerada al iogurt, el Chris - l'austríac - m'ofereix una cervesa i, posat que la meva son no dona senyals de vida, accepto gratament. Després de la primera sempre hi ha una segona i després d'aquesta encara queda temps perque m'omplin el got amb les seves pròpies cerveses un parell de vegades. S'ha de tenir en compte que aquí les llaunes són format pinta, és a dir de 600ml. La conversa, molt entretinguda,está amenitzada per música turca que el Bora ens ofereix sota les nostres peticions. Inclús s'arranca a ballar durant uns breus segons un ball regional, això si, amb la movilitat que la hora i els litres de cervesa li permeten.
Les quatre i mitja tocades i decideixo pujar a l'habitació, declinant incomtables vegades l'oferiment d'una "última" cervesa. Em poso sota el nòrdic de nou i impensablement, al meu cos encara li resta energia per tenir-me donant voltes una horeta més. Avui a les 8.15 ja era d'empeus per anar quatre horetes a classe. Les he passat putes.
Quina va ser la meva sorpres quan en obrir la porta m'hi trobo al turc, l'austríac i un amic d'aquest últim que nhja vingut de visita. S'havien fotut una ampolla de rom i una quantitat a determinar de vi calent amb espècies (disculpeu-me, però no recordo el nom en alemàn). M'agafo un iogurt i el que quedava d'un pà de pesic i se sorprenen de la meva acció. I que coi hi foten ells a les 3 de la matinada d'un diumenge a la cuina? Bé, encara no faig la últrima cullerada al iogurt, el Chris - l'austríac - m'ofereix una cervesa i, posat que la meva son no dona senyals de vida, accepto gratament. Després de la primera sempre hi ha una segona i després d'aquesta encara queda temps perque m'omplin el got amb les seves pròpies cerveses un parell de vegades. S'ha de tenir en compte que aquí les llaunes són format pinta, és a dir de 600ml. La conversa, molt entretinguda,está amenitzada per música turca que el Bora ens ofereix sota les nostres peticions. Inclús s'arranca a ballar durant uns breus segons un ball regional, això si, amb la movilitat que la hora i els litres de cervesa li permeten.
Les quatre i mitja tocades i decideixo pujar a l'habitació, declinant incomtables vegades l'oferiment d'una "última" cervesa. Em poso sota el nòrdic de nou i impensablement, al meu cos encara li resta energia per tenir-me donant voltes una horeta més. Avui a les 8.15 ja era d'empeus per anar quatre horetes a classe. Les he passat putes.
Che Roger, per això estaves tan cansat avui a clase!
ResponElimina