Diumenge vinent és Halloween i sembla ser que el passaré amb una vintena d'amics a Bristol, a la costa oest de l'illa. Tot i així, dissabte passat vam celebrar el nostre Halloween particular. Durant el dia, la ressaca de la nit anterior, la qual vaig acabar bevent rom polonès per la patilla a la cuina d’una noia de la mateixa procedència, no em va permetre fer gran cosa. Una passejadeta de diumenge amb un parell de companys, tots tres duent els xandalls corresponents, i la colada van ser les activitats més significatives de la jornada. Al vespre, però, vam omplir les cinc places del Laguna per anar al supermercat a buscar qualsevol cosa que ens permetés complir el requisit de la nit. Ens esperava una festa de disfresses, les quals havien de tenir alguna cosa a veure amb la inicial del teu nom, en una granja als afores del campus, residència d’un parell de companys més. Feia uns quinze dies que corria la veu. Arribats al Tesco – per qui no el conegui, Tesco és el principal mitja de subsistència dels residents del campus; bueno, bonito, barato – ens congratula saber que han muntat una secció de Halloween per a nens. Se les saben totes aquests del Tesco! Ens hi passem mitja hora ben bona, tot remenant barrets, màscares, i attrezzo variat, fins que decidim optar per unes banyes, capa i trident que ens confereixen un aspecte de diable de sèrie B. Com bé deveu saber diable en anglès és Devil, però cap de nosaltres posseeix un nom que comenci per D. Francament, ens és del tot igual i abandonem el supermercat del tot orgullosos del nostre aspecte “esfereïdor”.
Després de fer-nos unes pizzes per sopar, ens en anem cap a la casa, on ens hi esperen al voltant de 150 persones. Resulta del tot impossible passar del rebedor, en el que en veiem obligats a restar la primera mitja hora. Més endavant ens adonem que cada habitació de la casa té un ambient diferent, havent-hi inclús una sala a les fosques a mode de discoteca. Els nostres vestits van perdent peces a mesura que passa la nit. M’acaben dient que si vaig de Superman quan únicament em queda la capa, així que ferit en l’orgull em veig obligat a sostraure les banyes a un dels altres diables. La veritat es que els petits furts es repeteixen al llarg de la nit. En acabar las festa uns deu mossos, tots espanyols, ens veiem obligats a tornar al campus a pota, a uns 30 minuts a peu , que s’acaben convertint en una hora. Abans de marxar ens ocupem que cap altre espanyol torni en cotxe i, al crit de “o todos o ninguno!”, dediquem cos i ànima a fer-los fora dels que ocupaven fins llavors. Hi ha cotxes que finalment marxen quasi buits. La tornada resulta d’allò més entretinguda i, no sé si és gràcies a aquest passeig nocturn, però l’endemà no en tinc de ressaca.
Després de fer-nos unes pizzes per sopar, ens en anem cap a la casa, on ens hi esperen al voltant de 150 persones. Resulta del tot impossible passar del rebedor, en el que en veiem obligats a restar la primera mitja hora. Més endavant ens adonem que cada habitació de la casa té un ambient diferent, havent-hi inclús una sala a les fosques a mode de discoteca. Els nostres vestits van perdent peces a mesura que passa la nit. M’acaben dient que si vaig de Superman quan únicament em queda la capa, així que ferit en l’orgull em veig obligat a sostraure les banyes a un dels altres diables. La veritat es que els petits furts es repeteixen al llarg de la nit. En acabar las festa uns deu mossos, tots espanyols, ens veiem obligats a tornar al campus a pota, a uns 30 minuts a peu , que s’acaben convertint en una hora. Abans de marxar ens ocupem que cap altre espanyol torni en cotxe i, al crit de “o todos o ninguno!”, dediquem cos i ànima a fer-los fora dels que ocupaven fins llavors. Hi ha cotxes que finalment marxen quasi buits. La tornada resulta d’allò més entretinguda i, no sé si és gràcies a aquest passeig nocturn, però l’endemà no en tinc de ressaca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada