Estic agafant la mania d'escriure amb una setmana de retard, i no sé a què pot ser degut, posat que disposo de tot el temps lliure del món. Fins el 2 de Novembre la meva situació no canviarà, i és que per ara totes les assignatures del màster són optatives i d'introducció a la aeronàutica, pensades per aquells alumnes que no tenen un background aeronàutic. Però a partir del dia 2 patiré, i molt.
El cap de setmana passat va ser radicalment diferent al present. Mentre aquest me l'he pres com a cap de setmana de relax, per si no en tenia prou durant tota la setmana, dissabte passat vaig agafar un bus fletat per la universitat que ens va dur a London, per a passar-hi unes horetes. El bus sortia de Cranfield a les 10 i tornava de la capital a les 17 - aquí tot s'acaba molt aviat. Jo i quatre amics més vam passar una jornada de lo més interessant, descobrint una petita part d'aquesta enorme ciutat; el que ens va permetre l'hora de tornada. Candem Market, la Opera, Big Beng, London Eye, Trafalgar Square i British Museum van ser les parades més destacades del passeig, enllaçant-les entre carrers a rebentar d'edificis que semblaven ser emblemàtics però que desconec i una passejada pel Thames (Tàmesis). Per dinar vam dirigir-nos al barri Xinès, on vam buidar un bufet lliure, traient profit de cada pound que ens va costar l'àpat, Aquí et cobren fins i tot l'aigua del grifo, a 30 pence el got concretament...un robatori. Al British Museum vaig poder contemplar entre d'altres, uns quants Monet, Degas i Van Gogh. Per fi he vist la cadira i els famosos gira-sols. Sí, no es pot negar que són curiosos, però tret de la vehemència de les pinzellades, no tenen res més. Molt més espectaculars són dos pintures que mostren dues de les batalles de Napoleó i que ocupen teles de més de quatre metres d’amplada. El detall és excepcional. Us estic avorrint, així que dono per finalitzat el simposi sobre art.
Mentre el Dissabte me'l vaig passar a London entre amics, rient i fotent el burro allà on fos, Diumenge em vaig endur la meva xineta a Bedford, una ciutat veïna, que si bé és minúscula, té diversos atractius, entre els que destacar l'interminable parc que bordeja el riu. Sortosament, aquell mateix dia hi havia regates, i vam poder comprovar la passió que aquest esport provoca al Regne Unit. A cada embarcació que passava, l'acompanyava un entrenador en bicicleta per la riba fotent crits a ple pulmó. S'ha de dir que les entrenadores eren les que presentàvem més capacitat pulmonar. La Cherry es va endur més d'un ensurt al seu pas. Esgotats de passejar i fer fotos vam fer mitja volta en uns dels nombrosos ponts que creuen el riu per dirigir-nos a l'estació d'autobusos on les 6 sortia l'últim bus cap a Cranfield. Dixosos horaris anglesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada