Ahir va ser una nit llarga, una nit que va acabar a les 5 del matí, després d'haver passat per diverses etapes. Tot va començar amb el primer sopar que organitzava a la meva llar, aprofitant que fins a principis d'Octubre seré l'únic ocupant de la mateixa. Unes vuit persones vam degustar un intent de truita de patates, espetec, xoriço, formatge i vedella apte per a fer-ne xiclet. Erem onze de setembre i ja posats els hi vaig fer empassar un parell de vegades Els Segadors. D'aquí ens vam despalçar al CSA on vaig engullir un parell de pintes que, perquè us en feu una idea, son uns 880ml de cervesa. Erem quatre els que ocupavem la pista de ball i quan m´s animats estavem el local va tancar. Els mateixos quatre, deixant que la resta del grup se'n anés a dormir, vam anar a fer unes cervesetes a la cuina d'un de nosaltres - 3ª i última etapa - on l'amfitrió ens va fer degustar tot un seguit de cerveses d'importació de no menys de 8.5º. Se'ns van fer les cinc del matí i vam decidir que ja era hora d'anar a dormir.
Però avui no he estat jo qui ha decidit quina era la millor hora per llevar-me, estipulada al despertador del mòvil com les 12 del migdia. Enmig d'un agradable somni que ja no recordo un tècnic dels serveis de telefonia del campus ha irromput als meus dominis, obligant-me a aixecar-me del llit perquè m'expliqués que coi hi fotia allá. Després de canviar-me el telèfon per un de més modern i que, segons he cregut entendre - tenint en compte que únicament duia 4 hores al llit -, em permetria realitzar trucades a baix cost i veure la tele a través del portàtil. L'hi he agrait que no trigués més de dos minuts en fer-ho i en treure el cap al passadís he avistat a la meva dona de fer feines, una simpàtica i, per què no dir-ho, bonica tailandesa que desde el primer dia que ens vam conèixer passa tot sovint per casa a saludar-me, i això que només ha de venir el dimarts. Per desgracia, está casada. Li he dedicat el que he procurat fós un bonic somriure i me'n he tornat cap al llit per acabar despertant-me a les 3 del migdia.
Però avui no he estat jo qui ha decidit quina era la millor hora per llevar-me, estipulada al despertador del mòvil com les 12 del migdia. Enmig d'un agradable somni que ja no recordo un tècnic dels serveis de telefonia del campus ha irromput als meus dominis, obligant-me a aixecar-me del llit perquè m'expliqués que coi hi fotia allá. Després de canviar-me el telèfon per un de més modern i que, segons he cregut entendre - tenint en compte que únicament duia 4 hores al llit -, em permetria realitzar trucades a baix cost i veure la tele a través del portàtil. L'hi he agrait que no trigués més de dos minuts en fer-ho i en treure el cap al passadís he avistat a la meva dona de fer feines, una simpàtica i, per què no dir-ho, bonica tailandesa que desde el primer dia que ens vam conèixer passa tot sovint per casa a saludar-me, i això que només ha de venir el dimarts. Per desgracia, está casada. Li he dedicat el que he procurat fós un bonic somriure i me'n he tornat cap al llit per acabar despertant-me a les 3 del migdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada