Walking to the "castle"

Avui ha fet un dia esplèndid a Cranfield, i no només considerant que em trobo a Anglaterra; el Sol ha brillat durant tota la tarda i això m'ha empès a iniciar una ronda de reclutament per anar a fer una excursioneta.

El destí ha estat escollit unànimament per la meva persona i no es tractava sinó d'una esglesia que es troba en una petita vila propera a Cranfield, el campanar de la qual havia avistat dies enrerrae desde la cuina d'una companya taiwanesa del curs d'anglès. Després d'un ràpida ullada al google maps, he traçat mentalment un camí a seguir, el qual serpentejava bordejant camps de pastura. L'expedició la composaven una noia xinesa, la Jaibo - o Emma en versió anglesa, i és que tots els xinos tenen un nom anglès amagat a la recàmera -, i quatre espanyols. Posat que feia prouta calor he decidit posar-me les "treking" i recorreguts a dures penes 300m me adonat que no era una bona idea: a Anglaterra també hi creixen ortigues. El paisatge era realment bonic, de novela anglesa del segle XIX, amb camps on hi pasturaven tranquilament ovelles, vaqus i cavalls. Entre les moltes fotos que ens hem volgut fer asseguts sobre les tanques, demanant al fotògraf de tron que, siusplau, fés aparèixer el bestiar de fons, n'hi ha una que el meu braç no olvidarà i es que les valles electrificades de la campinya britànica deuen tenir prouta energia com per arrencar un motor. Després de multiples parades i ohhh's em arribat a la vila on es trobava la esglesia. Posat que el campanar no apareixia per sobre de cap de les teulades, moltes d'elles fetes d'una mena de palla de color grisenc, em demanat en el que debia ser l'únic bar del poble on es trobava el castell del mateix, pregunta a la que la cambrera ha respòs amb un no hi ha cap castell al poble.El fet que demanessin on era el castell ha estat únicament culpa meva posat que per fer més interessant l'aventura la he venut com una visita a un castell i no pas a una simple esglesia. No hagués fet falta perquè la noia xinesa no havia vist mai cap construcció semblant. No crec que faci falta que inicii un comentari exhaustiu de l'arquitectura del temple, així que només remarcaré la presència d'inumerables tombes, entre les quals n'hi havia que debien tenir més de 200 anys, que bordejaven tot l'edifici i donaven un aspecte un xic aterrador al recinte. De seguida ha començat a fer-se fosc i ens hem dirigit al Campus, donant per finalitzada una entretinguda caminada, preludi d'incontables escapades.