Tot just llevar-me he obert les cortines i he contemplat l’esplèndid dia que se’m presentava pel davant, tot i que més endavant acabaria passat per aigua. He baixat la cuina a fer-me un cafè i de la cafetera ronyosa de que disposo n’he acabat treien un parell de gotes, acabant d’omplir el got amb llet. Volent aprofitar els rajos de Sol que es filtraven entre els arbres del meu jardí i obligat per la normativa del Campus que no et permet a fumar enlloc, he sortit a fer el cafè amb llet a fora. Entre glopada i glopada un esquirol voltava per la gespa i s’enfilava als arbres de davant meu, mentre les merles picotejaven tot el que trobaven. Un escenari idíl•lic.
A les 9 am em presentava davant l’edifici nº 52 del Campus, on m’impartiran les classes d’anglès. El primer que resulta evident és que de les 30 persones i escac que trobo a l’entrada més del 90% de la gent prové o bé d’Asia o bé d’Espanya, fet que més endavant durà al responsable del curs a deixar anar un “I will kill you” si ens veu parlar en espanyol.
Aquí ningú sap pronunciar correctament el meu nom, com ja esperava, i això m’ha fet passar per la primera badada del curs. A classe hi ha una noia polonesa de nom impronunciable, però que es fa anomenar per un diminutiu que s’assembla molt al meu nom pronunciat per un anglosaxó – algo així com Ghoxe. Per tal d’agilitzar les classes ens han dividit en tres grups i ens han enviat a diferents aules de l’edifici i alhora de fer recompte d’alumnes, als 10 minuts d’estar tancat amb el que creia era el meu grup, me’n adono que jo no consto a la llista. Al costat hi tenia la noia polonesa i no he trigat en adonar-me que jo allà hi sobrava. Entre rialles he abandonat la classe i he anat a cercar la que em corresponia. La resta del matí i mitja tarda es pot resumir en uns professors la mar de salats, deures de cara als propers dies i uns companys de curs dels que crec en faré bons amics.
A les 9, aquest cop del vespre, ens hem trobat uns bona colla al bar del CSA (Cranfield Students Association) per fer unes birres i uns billars i d’allà m’he acostat l’habitació per escriure sobre la primera jornada que passo amb la que d’ara en endavant serà la meva gent.
dimecres, 2 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uooooooo! Roger, ens explicaras els teus processos de flirteig? jejejejeje! Veig, que de moment tens molt temps lliure, els posts aniran escassejant a mesura que avanci el curs! Per cert, hi ha molts espanyols???? :(
ResponEliminaFlirteig?? no pas noo jejeje
ResponEliminaD'espanyols n'hi ha un fotimer, ahir vam anar de festa al CSA i hi havia moltissima gent dels q acaben akest setembre, en gran majoria espanyols i francesos.
I de temps lliure no creguis que en tinc massa no, el que passa que jo ml agafo tant si com no ;)